‘El ‘tapping’ és una tècnica molt més ràpida i eficaç que la psicologia convencional’
Al seu centre de psicologia situat a Ripoll, Elsa Cullell ofereix sessions de ‘tapping’, un mètode terapèutic modern cada vegada més utilitzat
Al seu centre de psicologia situat a Ripoll, Elsa Cullell ofereix sessions de ‘tapping’, un mètode terapèutic modern cada vegada més utilitzat
David Pallarols (Fotos: David Pallarols).- Elsa Cullell és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Dins de la seva carrera professional, és consultora del Grau de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya i col·laboradora de l’Institut Català de Teràpies Naturals (ICATNA). Cullell compta amb un centre a Ripoll des d’on es potencia la tècnica terapèutica del tapping, un mètode modern i cada vegada més utilitzat dins del món de la psicologia. Per conèixer millor aquest mètode i els serveis que ofereix al seu centre, hem parlat una estona amb ella.
Què et va portar a professionalitzar-te en el món de la psicologia?
Era un tema que sempre m’havia interessat. Per la meva manera de ser, pel meu esquelet psicològic, sóc una persona amb molta capacitat per escoltar i fer-ho sense jutjar. Notava que moltes persones em consultaven quan tenien algun problema i s’obrien per poder rebre algun consell o una opinió sobre la problemàtica que els preocupava. A més, i que també és molt important en la professió, tinc la capacitat de callar quan algú està parlant.
Dins del món de la psicologia, en què estàs especialitzada?
La veritat és que vaig estudiar psicologia i en acabar la carrera em vaig quedar amb la sensació que “no tenia massa idea de res”. No sabia massa per on tirar. Al principi em vaig dedicar en temes de gestió de conflictes i mediació. Més endavant però, vaig conèixer el tapping que és el mètode que utilitzo més habitualment perquè és una tècnica molt més ràpida i eficaç que la psicologia convencional. La veritat és que mitjançant el tapping pots treballar i afrontar qualsevol mena de problemàtica.
Quines teràpies ofereixes al teu centre?
Com he comentat, bàsicament utilitzo el tapping. Després hi ha alguna persona que potser no s’hi sent tan còmode i per tant fem teràpia convencional amb l’objectiu d’escoltar, de donar més eines, de prendre consciència -que amb el tapping també es pot fer- sobre coses que necessitem canviar en la nostra vida i rutina: creences, limitats personals, etc. Totes aquelles coses que ens estan impedint funcionar bé.
També existeix la ‘teràpia online’...
El mètode online és una pràctica que utilitza les noves tecnologies per no haver de fer una consulta presencial. Tot i aquesta opció, penso que en un procés terapèutic és sempre molt important la relació que s’estableix entre el client -no m’agrada parlar de pacient- i el terapeuta. Això no impedeix que es pugui fer la teràpia online, però en el meu cas sempre aposto per una relació directa.
La teràpia convencional es pot considerar com el mètode més clàssic? Què ens aporta?
Sí, sempre s’ha definit com el mètode tradicional i que tothom té al cap quan acudeix a un psicòleg. Ens aporta aquesta qualitat de la relació d’aquelles coses que no es diuen, del contacte proper... Moltes vegades després d’una sessió, la persona et diu: ‘em pots abraçar?’. És aquella sensació que té una persona de necessitar un contacte físic com pot ser el cas d’una abraçada, posar la mà sobre l’espatlla o una simple escolta de tu a tu.
En què consisteix el ‘tapping’?
La primera impressió que dóna aquesta pràctica és que ens trobem davant de quelcom “estrany”. La gent no entén massa el què fem durant la primera sessió. Dit això, el tapping és una tècnica energètica, ja que segons el punt de vista d’aquest mètode qualsevol mena de molèstia que tinguem, sigui emocional o física, és a causa d’un desequilibri energètic. El que aconseguim amb el tapping és treure aquest desequilibri. En el moment que l’aconseguim neutralitzar, ens sentim bé. El que utilitzem per aplicar aquest mètode és donar uns copets amb els dits mentre la persona es connecta emocionalment amb allò que sent: la ràbia, la por, la tristesa..., o en el cas de ser un dolor físic, la persona intenta sentir aquest dolor (mal d’esquena, mal de cap...). A partir d’aquests copets anem disminuint el nivell d’aquestes dolences. Aquest nivell el valorem del 0 al 10 i acaba essent una visió subjectiva per part de la persona. El tapping es pot considerar una teràpia natural que no presenta efectes secundaris. Seria l’equivalent a una acupuntura però sense agulles.
Des del punt de vista científic hi ha un conflicte amb la credibilitat de les teràpies naturals...
La meva idea és que tot allò que és eficaç i té uns resultats, és correcte. Depèn de cada persona. Penso que tant les teràpies convencionals com les complementàries poden anar de la mà. Recordem que en el nostre cas no estem fent cap teràpia alternativa, sinó complementària. Quan a una persona se li diagnostica una malaltia, com pot ser el cas d’un càncer, l’objectiu des de la psicologia o el tapping és ajudar a la persona emocionalment i fer més lleuger el procés, lògicament sense deixar mai el tractament convencional. No hi ha una base científica actualment sobre el tapping però sí que hi han resultats. Hi ha casos en què funciona oferint uns resultats realment sorprenents.
Quins són els problemes més freqüents que et trobes en la consulta?
Sobretot problemes relacionats amb l’ansietat. Trobem molts casos d’ansietat, angoixa, insomni... En molts casos ens trobem davant de falta d’autoestima. A més, també podem parlar de la depressió.
Les persones acudeixen amb el problema ja diagnosticat?
La majoria de persones venen amb el problema diagnosticat per part del seu metge. A mi no m’agrada massa etiquetar, ja que el tapping no està enfocat ni especialitzat en problemes concrets. No hi ha un tapping per a cada patologia, símptoma o malaltia. Cada persona és diferent, quelcom que em porta a treballar amb aquesta per saber com se sent i com ho està vivint. Jo no faig diagnòstics.
Un psicòleg pot ajudar a qui no vol ser ajudat?
Amb el tapping sí, tot i que, essent sincers, qui no vol ser ajudat difícilment vindrà. Això no exclou que es pugui fer un primer pas per intentar canviar la idea en aquella persona de no voler ser ajudat. La part positiva que té el tapping és que es pot fer indiferit. Què vol dir això? Doncs si tu tens un amic que està patint un determinat problema, tu pots fer tapping per a ell sense que aquest ho sàpiga. Un mateix es connecta amb el que creu que l’altre li pot estar passant, es posa en la seva pell i intenta comprendre’l per donar-li més endavant els consells que consideri necessaris. En aquest cas entren alguns temes ètics sobre fins a quin punt et pots posar en la vida dels altres.
Així doncs, hi ha persones que et demanen consells per ajudar a una altra?
Sí. Et demanen la manera de poder fer que una altra persona vingui a la consulta i es posi en mans d’un professional. Ens podem trobar, per exemple, casos de parelles en què una persona acudeix per intentar solucionar aquells suposats problemes que no permeten que la relació funcioni adequadament. En aquest cas, sempre els hi comento que mai canviaràs algú si aquell no vol ser ajudat o no vol canviar. A vegades però, no només ha de canviar l’altra persona. Tendim a anar molt de víctimes i responsabilitzem els altres. És important que també reflexionem sobre nosaltres mateixos. Hem de valorar la nostra manera de ser i les nostres accions independentment del que l’altra persona faci.
Quan es poden començar a veure resultats?
Depèn molt de cada persona. Hi ha molts casos que des de la primera sessió la persona queda sorpresa de com s’ha avançat. N’hi ha d’altres que sembla que s’hagi avançat molt poc. És molt difícil de concretar. El més important és que la persona comenci a explicar la seva situació i exposi com se sent. A partir d’aquí tot és més senzill.
Des del centre també es fan teràpies amb nens?
Sí. Tot i que amb els nens normalment faig venir sempre els pares. Habitualment quan un nen té algun símptoma, un alt percentatge de les vegades es tradueix en el fet que alguna cosa no està funcionant en l’àmbit sistèmic. Pot ser per problemes ocasionats a l’escola o a casa. És important conèixer l’entorn del nen.
En què es diferencia una teràpia amb infants?
Amb els nens també es pot utilitzar el tapping de manera més divertida i es pot aplicar mitjançant jocs o utilitzant ninos. Per exemple, se li pot demanar a un infant com creu que se sent el nino i a partir d’aquí aconseguim que s’obri i t’expressi com se sent ell. També podem recórrer el mètode del dibuix. Mentre ells estan dibuixant, t’expliquen com se senten i aconsegueixes veure moltes coses. Amb tot això aconseguim que es relaxin i així evitar que es tanquin quan se’ls hi fan preguntes.
Què porta a un nen venir a una sessió?
Ens trobem molts casos que no se senten a gust a l’escola. En el cas de l’entorn, no acaben d’estar integrats: tenen por. També hi ha casos de nens que pateixen assetjament escolar. D’altra banda també podem trobar casos d’hiperactivitat o falta d’atenció.
