‘En aquest any de vida, la seu d’Osonament s’ha convertit en un edifici antiestigma’

Mercè Generó és la gerent d’Osonament

Mercè Generó és la gerent d’Osonament 

---

(Text i fotos: Carles Muñoz).-  Durant aquestes setmanes se celebren els actes al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental. A la nostra comarca, Osonament és un referent a nivell de país en el tractament global de la salut mental, prenent sempre com a referent l’atenció global a les persones. Quan fa just un any que Osonament va estrenar nom, imatge corporativa i edifici, parlem d’aquests canvis i del present i futur de l’entitat amb Mercè Generó, gerent de l’entitat.

Mercè, fa un any estrenàveu aquest nou edifici. Què us ha suposat el canvi?

En primer lloc, era una visió estratègica que teníem des de feia 17 anys. Normalment l’atenció a la salut mental està dividida en parcel·les. En comptes de tenir serveis petits anàvem esperant poder fer un edifici on ubicar-los tot. Si, a mesura d’anar creixent en l’atenció a la salut mental, haguéssim anat creant serveis i inaugurant petites dependències, ara no hi hauria aquest edifici. Vam tenir aquesta visió de dir no, no fem trossets fins al dia que podrem fer tot l’edifici.

Aquesta estrena i la unificació de serveis va anar lligada amb el canvi de nom...

Sí, Osonament transmet molt millor l’objectiu de l’entitat. Tot plegat no es fa d’un dia per l’altre, ja anàvem caminant cap a aquesta transversalitat en els serveis, però l’arquitectura ens ha ajudat a plasmar-ho. Abans, amb els serveis en diferents ubicacions, estigmatitzàvem al màxim. Ara, tothom entra a l’edifici d’Osonament i ningú sap si ve per un problema d’addiccions, de salut mental o d’atenció de logopèdia. Hi ha una sala d’espera i una sola porta d’entrada. 

Heu notat, doncs, una millor resposta dels usuaris?

En general, el grau de satisfacció és molt alt. Fins al punt que no aconseguim donar altes, la gent no vol marxar. Pensa que  estem fent unes 90 activitats diferents cada setmana. 

Però, és clar, tampoc ens hem de quedar aquí dins, això seria un error. Hem de sortir i relacionar-nos amb la comunitat i fer servir els seus recursos. I, al mateix temps, fem activitats dirigides a tothom, com ara xerrades divulgatives. Un altre element important d’aquest edifici és la sostenibilitat mediambiental. A més d’atendre a les persones, ho fem amb tots els elements sostenibles que com a planeta se’ns exigeix. 

El nou edifici també ha suposat optimitzar recursos? 

Sí, és la base d’aquest model d’integració social i sanitària. Som l’única comarca de Catalunya que tenim tots els serveis unificats. Tota la part sanitària ja la gestionava el Consorci Hospitalari de Vic i la part comunitària nosaltres. Entre els dos fem aquesta suma de serveis de salut mental a la comarca, integrats plenament, amb professionals compartits i posant sempre la persona al centre. És a dir, el que es mou som els professionals i no la persona. No podem fer anar a un usuari d’un lloc a l’altre explicant els seus problemes a professionals diferents. Hi ha una història clínica única i treballem amb un model unificat. Aquest canvi ha estat possible des de l’estrena de l’edifici, és un canvi de model d’atenció. L’usuari ve a Osonament i Osonament li ha de cobrir les seves necessitats, siguin d’habitatge, de rehabilitació, d’oci, d’anar a buscar feina...

Quants usuaris passen per Osonament al llarg d’un any?

Mira, l’any 2016, l’últim del qual tenim dades tancades, van ser 620 persones  en logopèdia i psicologia i 598 en Salut Mental i addiccions. A Osonament hi treballem 85 professionals i tenim un pressupost superior als 2,5 milions d’euros. 

Durant l’any, feu moltes activitats. Ara mateix, estem immersos en els actes del Dia Mundial de la Salut Mental...

Som una entitat amb  molta feina en xarxa, sols fem poques coses. El millor exemple d’això són aquests actes del Dia Mundial de la Salut Mental, que el fem conjuntament amb moltes entitats, cada any sumem més col·laboracions. 

I dissabte vau celebrar la festa de clausura de ‘Parelles Artístiques’...

Sí, aquesta ja ha estat l’onzena edició. És un projecte nascut a Osona i que ara s’està replicant a tot Catalunya. És un model d’intervenció amb salut mental i art molt vàlid i molt bo. El fet de tenir un patrocinador important, el BBVA, et permet garantir-ne la continuïtat. 

Les obres que es van exposant durant l’any abans es feia una subhasta final, però ara ja es venen durant les inauguracions. El que no es ven, es busca una relació amb alguna entitat, com aquest any amb Vic Comerç, per donar presència i visibilitat al projecte. I això és el que s’ha fet aquest any amb la clausura de Parelles Artístiques, que es va fer dissabte, amb el ple suport i implicació de Vic Comerç. 

Quins altres projectes feu durant l’any?

Tenim diversos programes en marxa tot l’any, alguns que han pogut néixer gràcies al canvi de seu. Per exemple, el programa de voluntariat l’hem pogut activar en el nou edifici, per què abans els espais eren tan petits que no podíem. 

Ara mantenim una mitjana d’unes 10 persones voluntàries, amb la particularitat d’un perfil sobretot de persona jove.  Un altre programa nou és el de Respir, que permet a usuaris poder gaudir d’uns dies de vacances, per trencar amb la rutina diària. És un projecte que beneficia a l’usuari i també a la seva família, que disposa d’uns dies de descans. 

La inserció laboral dels usuaris també deu ser un dels objectius com a entitat...

Fa molt temps que tenim la mirada posada en què les empreses d’Osona acullin persones per treballar o ens donin feina de manipulats o altres tasques. I encara costa, però anem millorant pas a pas. A Osona hi ha poques empreses grans però la petita empresa també pot acollir a persones que acabaran fent la feina igual que una altra persona i que suposen un retorn social i econòmic a la societat molt important. 

L’estigma sobre la salut mental segueix encara vigent avui en dia?

Jo crec que l’estem trencant. Mira, un exemple. Tenim un programa de suport a la vida autònoma a la llar. En aquest moment hi tenim 82 persones, que el que fem és ajudar-les a viure sols a casa i que no hagin d’anar a viure en pisos tutelats o en llars-residència. 

Aquestes persones, abans difícilment aconseguíem que vinguessin a fer activitats i, en canvi, anant a casa i ajudant-los, ara aconseguim que vinguin. Jo crec que la seu d’Osonament  és un edifici antiestigma i la gent s’hi sent molt còmode, tant usuaris com professionals. 

Com veus el futur d’Osonament? Preveus que l’edifici se us pugui quedar petit?

No, aquest edifici no ens pot quedar petit, perquè seria senyal que només ens hi tanquem a dins. Al contrari, el que hem de fer és obrir-nos a la comunitat, pel mateix objectiu final que tenim, que és que els nostres usuaris siguin autònoms i s’integrin completament i amb normalitat dins la societat.

Què és el millor de tants anys al capdavant de la gestió de l’entitat?

La satisfacció d’haver treballat sempre pels altres. Treballar per les persones és el millor que ens pot passar, és una satisfacció bestial.