‘En una prova d’orientació és més important la part psicològica que la física’
Kris Bertran, directora de la prova de la Copa Catalana d’Orientació que tindrà lloc el pròxim diumenge 19 de novembre a Gurb
Kris Bertran, directora de la prova de la Copa Catalana d’Orientació que tindrà lloc el pròxim diumenge 19 de novembre a Gurb
(Text i fotos: Carles Muñoz).- El pròxim diumenge 19 de novembre tindrà lloc a la zona de Vespella, a Gurb, l’última prova de la Copa Catalana d’Orientació. Serà una competició especial, ja que s’homenatjarà als presos polítics catalans i de forma concreta al conseller Carles Mundó, que és de Gurb i soci de la Unió Excursionista de Vic. La Kris Bertran és la directora de la prova i amb ella hem parlat de com preparen aquesta cita del 19 de novembre i de l’augment de practicants que està tenint l’esport de l’orientació.
Kris, com es presenta aquesta darrera prova de la Copa Catalana d’Orientació a Gurb?
Pel fet de ser l’última de la temporada, és especialment important perquè molta gent s’hi juga les primeres posicions. També hi haurà esportistes que s’inicien i aprofiten per provar-ho. Com que no estan federats, no puntuen per la Copa. Pel que fa al nombre de participants, a les preinscripcions hi ha 312 inscrits, més la gent que s’apunti el mateix dia, per tant calculem uns 350 esportistes.
Quanta gent moveu per organitzar la prova?
Som unes 40 persones de la Unió Excursionista de Vic, dividits en diferents equips de treball. Uns estan ubicats al centre de competició i són els que atendran a la gent. Aquí hi haurà la zona d’inscripcions i la zona de tallers d’infants per tal que els pares puguin córrer i deixar-hi els seus fills. Aquí també hi haurà l’avituallament post cursa i un servei de bar, organitzat per la mateixa casa Vespella. També hi ha un altre equip de sortides i un equip que s’encarrega del pàrquing. Un altre equip de publicitat i màrqueting i, com a novetat aquest any, un equip de formació per als no iniciats. És a dir, per les persones que vulguin provar aquest esport, es faran uns tallers cada mitja hora durant tot el matí.
La prova, a més, és especial pel context polític que vivim...
Sí, serà una cursa amb peculiaritats. S’emmarca dins la Festa Major de Gurb i també és especial pel context polític que vivim actualment. Ens havíem plantejat anul·lar la cursa i fer una jornada de reflexió, però vam decidir que el millor seria fer un reconeixement a totes aquestes persones que han estat tan valentes i que ara són a la presó. El record serà especial per a en Carles Mundó, que és soci de la Unió Excursionista de Vic i a més va néixer en una masia prop de la zona de competició. A més, durant diversos anys, en Carles ha participat en les nostres curses d’orientació. I és clar, ens agradaria que fos aquí i pensem que fer aquest reconeixement és d’especial importància pel lloc on es fa.
En què consisteix una cursa d’orientació?
En una cursa d’orientació, el més important i el més difícil és el mapa. En aquest mapa es detalla i es dibuixen elements del circuit: arbres singulars, la forma del terreny, roques, etc. Una vegada tenim el mapa, es marquen diferents punts de control que el corredor ha de trobar. Aquests punts són les fites (vegeu imatge superior). Per trobar-les no hi ha cap circuit marcat entre un punt i l’altre, és el corredor que ha d’interpretar el mapa per arribar-hi. L’objectiu és que cada corredor segueixi la seva estratègia per trobar les fites en l’ordre marcat el més ràpid possible.
Quins elements es necessiten a les curses d’orientació?
A més del mapa, una brúixola i una targeta de memòria per, una vegada trobes la fita, marcar el punt. Així et queda registrat i després de la cursa pots descarregar tota la informació i fer comparatives amb els altres corredors. El que fa especial l’orientació és que no té perquè guanyar la persona que està més forta físicament sinó que té molta importància la part mental. Jo et diria que és més decisiva la part psicològica (la interpretació del mapa i la concentració) que no pas la física.
Hi ha diferents modalitats de curses d’orientació?
Sí, les curses d’orientació poden ser de mitja distància, esprint, llarga distància o ultra llarga distància. Aquesta divisió no es fa tant pel nombre de quilòmetres, sinó pel temps que calcules que farà el primer corredor de cada categoria. A més de les que has de seguir el recorregut marcat i lineal de les fites, n’hi ha unes altres que se’n diuen Rogaines, on tens diferents punts en el mapa i una modalitat horària (3, 6, 8, 12, 24 hores). En aquests mapes, tens molts punts marcats i cap recorregut lineal establert, ets tu que has de trobar el nombre més gran de fites possibles en aquell temps. I si arribes tard, et van traient punts. A banda, també hi ha la modalitat de raid, que combina diferents modalitats (bici, cursa a peu, caiac...) però que té com a base l’orientació. I també hi ha les curses d’orientació amb BTT, les BTT-O.
Quins són els països capdavanters en aquest esport? Quin és el nivell a Catalunya?
Sobretot Finlàndia, Suècia, solen estar sempre al davant. També hem de tenir en compte que la tipologia dels terrenys en països nòrdics és molt diferent de la d’aquí. I el terreny, en aquestes proves, és fonamental. Els terrenys nòrdics són més subtils, més suaus i això implica aprendre estratègies d’orientació específiques i, òbviament, el clima també és molt diferent. Per tant són persones físicament molt preparades. A Catalunya practiquem l’orientació des de fa relativament poc i als altres països és un esport que tenen molt instaurat dins la seva cultura.
Tothom pot practicar l’orientació?
Sí, una altra de les coses positives de l’orientació és que abasta edats molt diferents, hi ha moltes categories depenent de l’edat i de la dificultat en el moment de trobar els punts de control. És a dir, que aquella persona que ho vulgui provar, que no tingui por per què començarà fent circuits on hi hagi marcades carreteres o camins molt evidents i de mica en mica podrà anar incrementant el nivell de dificultat.
Com està essent l’experiència de ser directora d’aquesta prova de la Copa Catalana?
Bé, no et podré fer una valoració completa fins que hagi passat, però sí que és veritat que porta molta feina. Jo sóc molt novella en aquesta tasca de direcció però tinc la sort de tenir un equip que és molt expert. Com a directora has de pensar en mots detalls.
A la Unió Excursionista de Vic teniu un equip d’orientació que és dels punters...
A la secció d’orientació de la Unió Excursionista de Vic som 65 persones i tenim la sort que fem entrenaments en grup. És molt diferent entrenar sola a entrenar dos dies a la setmana en grup i amb una persona, en Jordi Sales, que és tècnic esportiu i que ens prepara els entrenaments. Això penso que té molt a veure amb el fet que després tinguem èxits en les proves d’orientació.
A nivell personal, com vas descobrir l’orientació?
Jo fa quatre anys que faig orientació, aquest serà el cinquè. Vaig començar fent curses populars o proves de Copa Catalana però amb els circuits més fàcils, que es poden fer en grup. Així, quan domines la lectura del mapa i la posició i quan et sents segura ho comences a practicar sola. Jo en aquells moments no practicava cap esport i va ser provar l’orientació i quedar-ne enganxada. El fet de córrer al mig del bosc a mi em dóna una sensació de llibertat i d’autonomia molt gran. A més, aprens molt el punt de gestionar les emocions i els impediments que et trobes durant una cursa.
La prova de la Copa Catalana d’Orientació tindrà lloc el diumenge 19 de novembre, a partir de les 9 h a la zona de Vespella, a Gurb. Trobareu tota la informació a la web o.unioexcursionistavic.org
