‘La finalitat de la UniRaid és ajudar-se els uns als altres, finalitzar el trajecte i entregar el material’

Manel Griells i Albert Basegaña, participants manlleuencs a la UniRaid 2018

Manel Griells i Albert Basegaña, participants manlleuencs a la UniRaid 2018

---

(Text i fotos: David Pallarols).- Manel Griells i Albert Basegaña són dos joves manlleuencs de 19 anys que volen prendre part d’una gran aventura. Ambdós participaran a la UniRaid 2018 que se celebrarà al Marroc el proper mes de febrer. Hem volgut parlar amb ells per conèixer una mica més sobre aquesta prova i també per saber com han preparat la competició.

Primer de tot, per a aquells que ho desconeixen. Què és la UniRaid?

Albert Basegaña (A.B.): La UniRaid és com un Dakar solidari que esdevé una gran aventura humana amb esperit lluitador per a joves estudiants de 18 a 28 anys. Es tracta d’un itinerari de 9 dies pel desert del Marroc amb turismes de més de 20 anys d’antiguitat. Consta de 7 etapes navegant amb un roadbook i esquivant tota mena d’obstacles, desafiaments i proves per creuar el país africà de nord a sud i entregar, com a mínim, 30 kg de material solidari a poblats situats al mig del desert. A uniraid.org hi podreu trobar tota la informació.

Quan vau decidir participar-hi?

(A.B.): A l’institut ens van avisar que es faria una trobada sobre la UniRaid. Hi vam anar i ens van oferir una xerrada sobre aquesta prova, i com que a en Manel i a mi ens agrada aquest tipus de temàtiques doncs vam decidir que estaria molt bé anar-hi. Vam pensar que de cara al futur, cap al 2019, hi podríem participar però vam veure que encara teníem temps i hem decidit provar sort i mirar si arribaríem per aquest 2018. Finalment ha estat així i hem pogut tirar endavant aquesta idea.

Ja teniu clar què us hi trobareu? Us heu estudiat les etapes?

(A.B.): Encara no ens hem mirat gaire les etapes sincerament. Per exemple però, sabem que la primera és allà a la serralada de l’Atles a 2.000 metres d’altitud, amb un terreny muntanyós nevat. Després vas baixant i vas a parar al desert. Passes d’una temperatura de 0 °C a una calor terrible.

Manel Griells (M.G.): És la primera vegada i fins que no siguem allà no sabrem del tot a què ens enfrontem. Ja ens ho trobarem, estem a l’expectativa. Tenim clar que tots dos haurem de fer de copilot i pilot. Són moltes hores i el desert és molt dur.

Fa uns mesos buscàveu un cotxe per poder participar i finalment l’heu acabat trobant...

(M.G.): Vam estar buscant durant força temps amb dues idees al cap. Per una banda, no sabíem si comprar un cotxe des de zero per adaptar-lo nosaltres mateixos o, per l’altra, buscar un cotxe que ja estigués més o menys preparat per aquest tipus de trajectes. Vam trobar l’oferta d’un Peugeot 205 GR que era propietat de dos exparticipants d’edicions anteriors, i ens vam adonar que, en aquest cas en particular, ens sortia més a compte adquirir aquest cotxe adaptat que invertir en un nou vehicle. El preu volta els 1.500 euros i hem hagut d’invertir una mica en la reparació d’alguns llums o seients.

També buscàveu patrocinadors o persones que us ajudessin a finançar aquest projecte...

(M.G.): A hores d’ara ja hem trobat alguns patrocinadors però encara n’estem cercant més. De fet, fa poc que estem treballant en l’aspecte exterior del cotxe: ja hi hem enganxat els vinils dels primers espònsors.

A Calldetenes vau participar en una prova amb un terreny complicat. Com ho vau viure?

(A.B.): La prova es tractava d’una baixada amb costa amb motor parat, amb un vehicle diferent del que tenim però que era justament el mateix model. Les sensacions d’aquella prova van ser molt bones, vam quedar tercers. De fet, era la primera prova d’aquest estil en què participàvem i la veritat que el resultat i l’experiència ens ha aportat confiança.

Quins antecedents teniu en el món del motor?

(A.B.): No he realitzat gaires proves en el món del motor, de fet sóc nou en això. Sempre veia a en Manel participar en proves del món del ral·li amb el seu pare i em va agafar curiositat. L’únic que he fet és anar amb moto i córrer amb aquesta per aquí Manlleu. Quan vaig tenir el carnet de cotxe vaig decidir conduir com tothom i no li vaig donar més importància. Mai havia competit en competicions abans de fer la baixada de Calldetenes i alguna travessa per 4x4 que he fet amb en Manel.

(M.G.): Des de petit sempre m’ha agradat gràcies a l’interès del meu pare per aquesta temàtica. Hem participat junts en vàries competicions com ral·li o 4x4. Es pot dir que és el que m’ha tocat viure per haver nascut en aquesta família.

El més important de la UniRaid és el material solidari. D’on l’heu aconseguit?

(A.B.): El material l’hem de portar nosaltres mateixos. De fet, una de les normes per poder participar és portar com a mínim 30 kg d’aquest material que pot ser joguines, roba, material escolar, etc., i que s’haurà d’anar repartint pels poblats que ens anem trobant durant les diferents etapes. La nostra intenció és trobar algun patrocinador més que ens ajudi, no econòmicament, però sí que ens faciliti més d’aquest material. Com més material es porta, més punts s’obtenen.

Per l’edat, podríeu ser dels participants menys experimentats? Com us afecta?

(M.G.): L’edat és de 18 a 28, nosaltres en tenim 19, així que d’entrada tenim molts números de ser dels més joves i possiblement dels menys experimentats. Això però, no ens preocupa: la finalitat de la UniRaid és ajudar-se els uns als altres, finalitzar el trajecte i entregar el material. L’àmbit competitiu és secundari, però no es pot negar que abans primers o segons que quedar últims.

Treballar en el món de la mecànica, us pot afavorir? Una tercera persona us pot ajudar durant les proves?

(A.B.): Jo treballo a Quida Automoció a Gurb, mentre que en Manel ho fa a Font TVT a Manlleu, i això sempre ajuda perquè molts dels participants estudien altres coses i no estan tan experimentats en temes de mecànica. Per tant, això és un punt a favor en cas que el cotxe tingui algun problema durant la prova. Cal recordar que al Marroc no ens acompanya ningú. L’organització sempre donarà un cop de mà si fos necessari. A més, la solidaritat també és quelcom destacable: si per exemple, el cotxe es quedés encallat a la sorra, els altres participants intenten sempre ajudar-te. El treball en equip n’és la base.

Aquesta serà la vostra primera gran experiència. Més endavant teniu planejat seguir amb altres projectes?

(M.G.): Ens agradaria participar en altres competicions. Realment el gran somni seria anar al Dakar, però hem de ser realistes: el cost és molt elevat i sincerament, a hores d’ara, seria una utopia per a nosaltres. Per alguna cosa s’ha de començar. Aquesta experiència segur que serà positiva i intentarem gaudir-ne el màxim.

Queden dos mesos per a la prova, hi ha nervis?

(M.G.): Ara per ara, no en tenim gaires de nervis. Queden dos mesos i encara ho veus una mica lluny. Segurament quan s’acosti el moment i sigui l’hora de comptar els dies, els nervis començaran a aparèixer. De moment ho estem vivint amb moltes ganes i hem d’arribar a la prova amb una actitud positiva. Serà una gran experiència, d’això n’estem segurs.

I qui us vulgui conèixer ho podrà fer el proper diumenge...

(M.G.): Exacte. El diumenge 7 de gener estem convidats a la XXXI Exposició de Motos Clàssiques i Vehicles Antics de Manlleu que se celebrarà a la plaça Fra Bernadí. Allà tindrem una parada amb dues parelles participants més que aniran a la UniRaid. Fem una crida a tothom que estigui interessat en conèixer el projecte i a qui hi vulgui col·laborar.