'La Paraula del Poble és una forma de reivindicació de la llengua pròpia de cada municipi'

Hem entrevistat a Assumpció Martínez i Jordi Ortiz, membres de la junta d’Òmnium Osona-Lluçanès

Sara Oliver.- La Paraula del Poble és una iniciativa d’Òmnium Osona-Lluçanès que pretén recuperar paraules pròpies de cada municipi de la comarca, a través de processos tan participatius com sigui possible. Ara, dos anys després de la seva posada en marxa, hem entrevistat a Assumpció Martínez i Jordi Ortiz, membres de la junta d’Òmnium Osona-Lluçanès i coordinadors de La Paraula del Poble, perquè ens expliquin en quin moment es troba la iniciativa i com ha estat el procés d’elecció dels mots.

  

Com va sorgir La Paraula del Poble?

L’any 2021 celebràvem els 50 anys de la constitució d’Òmnium Osona-Lluçanès i, coincidint amb el fet que a Osona hi ha 50 municipis, volíem fer una cosa simbòlica a cada poble, que inclogués llengua i on la gent s’involucrés. Aquí neix La Paraula del Poble, com una forma de reivindicació de la llengua concreta de cada lloc.

 

Hi ha paraules pròpies de cada municipi?

Una de les coses més boniques que té qualsevol llengua és que hi ha paraules de llocs concrets, és a dir, que només les utilitzen les persones d’allà o dels dos o tres pobles veïns. Al llarg d’aquesta experiència ens hem anat trobant que hi ha paraules concretes d’un sol municipi, d’altres que es comparteixen amb pobles veïns i d’altres que, encara que es diguin a tot arreu, se la senten molt seva. La idea és que se l’estimin.

 

En què va consistir el procés d’elecció de les paraules?

Un cop vam definir l’objectiu del projecte, que era trobar una paraula peculiar de cada municipi, vam vehicular-lo a través dels ajuntaments. Ens hem trobat que hi ha 50 ajuntaments i hi ha 50 casos diferents. Nosaltres fèiem propostes de com es podien crear les paraules, però cada municipi ho podia fer a la seva manera, cadascú té les seves dinàmiques. En molts casos s’hi han anat involucrant persones que han capitanejat el projecte.

L’única condició que posàvem és que fos un procés molt participatiu. Volíem que fos un projecte intergeneracional, que s’hi incloguessin tant les escoles com la gent gran.

 

S’ha aconseguit aquesta implicació transversal?

Sí, a Torelló, per exemple, van fer la campanya “Regala’m una paraula”: els infants havien de demanar als avis que els diguessin una paraula, ja que la gent gran és la que encara guarda aquesta informació i és positiu que la traslladin a les noves generacions. Es va generar una dinàmica d’aproximacions molt bonica.

 

Quina és la situació actual del projecte?

És molt diversa, hi ha municipis que ja tenen la paraula aprovada, n’hi ha que estan en tràmit i d’altres encara estan a les beceroles. Seria molt bonic que, com a comarca, els 50 pobles tinguessin una paraula. Hi ha una cosa que els unirà a tots: Òmnium prepara una placa per a cada poble amb la paraula escollida, amb la il·lusió que se la facin seva i la continuïn utilitzant les noves generacions.

 

Per què és important recuperar aquests mots propis?

El català està en retrocés, clarament. En general, vivim en una societat que cada cop utilitza menys les paraules. Escoltes als avis, per exemple, com arriben a utilitzar els sinònims, com s’expressen, la utilització de paraules per a conceptes concrets... Hi ha la sensació que les xarxes desvirtuen tot això. Fer un treball comunitari en el qual poses al centre paraules en desús, que s’utilitzen poc o que són un referent, i les fas teves, és enriquir el nostre llenguatge i enriquir-nos com a persones. Si estimes les paraules estimes la teva gent, el teu territori. El català és molt ric i l’hem de mantenir.

 

És una iniciativa que, en aquest cas, ha nascut a Òmnium Osona. Es podria traslladar a altres seus d’Òmnium?

Tant de bo! A Osona, en general, li agrada ser referent. Al cap i a la fi, ser iniciador d’un projecte que després els altres copien, vol dir que el valoren, i això sempre és bonic. Un cop estigui envestat, els ensenyarem els resultats.

 

Quina paraula us ha sorprès més?

‘Escotorit’ (Sant Hipòlit de Voltregà) és molt interessant i molt desconeguda. També Manlleu, per exemple, on van decidir ‘Devesa’, perquè els defineix com a poble; ‘Pescallunes’, a Torelló, és cert que no ens va sorprendre, però és una paraula molt bonica i que s’han fet molt seva.

 

Aquesta era una iniciativa per celebrar el 50è aniversari d’Òmnium Osona-Lluçanès. Per on passa el futur de l’entitat?

Òmnium és llengua, cultura i país, tot farcit de cohesió social. Continuem amb els mateixos objectius, juntament amb la independència amb contingut.