‘La salut mental ha de prendre protagonisme a partir de les persones afectades’
Dani Ferrer és activista per la salut mental
Dani Ferrer és activista per la salut mental
(Text i fotos: Carles Muñoz).- Les estadístiques diuen que una de cada quatre persones patirem una malaltia de salut mental al llarg de la nostra vida. Tot i això, en molts àmbits la salut mental encara és un tema ‘tabú’ i arrossega molts estereotips i falsedats. En Dani Ferrer és el vicepresident d’Activament Catalunya Associació i activista d’Obertament. Amb ell hem parlat de la seva feina d’activista i de la situació amb què es troben avui en dia les persones que pateixen algun trastorn de salut mental.
Dani, com t’inicies en l’activisme per la salut mental?
L’any 1995, quan tenia 21 anys, em van diagnosticar un trastorn mental i arran d’això el meu pare m’acompanyava a la consulta de psiquiatria. L’any 1996 el meu pare entra a l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO), que s’havia creat dos anys abans. Jo també hi començo a col·laborar com a voluntari en temes d’informàtica. Més tard em faig soci, passen els anys i l’any 2007, mitjançant la psicòloga de l’associació, la Judit Castany, vaig a Barcelona a unes reunions amb uns activistes que volien crear una associació en primera persona. Allà, en una de les reunions, conec en Miquel Juncosa, que té un projecte que es diu Obertament. El juny del 2012 es fa la presentació d’Obertament, jo hi assisteixo i posteriorment faig els cursos i entro a formar part dels activistes d’Obertament. En aquesta formació també conec a gent de Barcelona que estaven dins l’associació Activament. Molt progressivament m’he anat introduint en aquest moviment de salut mental en primera persona. Com a activista, podríem dir que en sóc des de l’any 1996 però fins al 2012 no vaig entrar en aquestes organitzacions, Activament i Obertament.
Quines tasques realitzes com a activista?
He fet cursets de portaveu, de sensibilització, d’anàlisi de notícies estigmatitzants, he corregit articles i he publicat articles de salut mental, he fet moltes coses dins l’activisme. Obertament és una associació que lluita contra l’estigma mentre que a Activament ens definim com a col·lectiu actiu de persones amb l’experiència del trastorn mental. Pensem que les persones amb trastorn mental no patim un trastorn mental sinó que hem tingut l’experiència d’un trastorn mental, és a dir, sense jutjar si és positiva o negativa, victimitzant o no, és una experiència més.
Fer pública aquesta experiència és la base de l’activisme?
Totes les organitzacions de salut mental que conec promouen l’activisme en primera persona, és a dir que la persona amb trastorn mental esdevingui activista. L’activista és una persona que pren part i és corresponsable de la seva recuperació. L’activista contribueix amb el seu exemple i manera d’actuar al fet que el col·lectiu i ell mateix surti beneficiat d’allò que fa. L’activisme és una tasca gradual, que va de menys a més, es comença per poca cosa i si la persona vol, es pot anar implicant més.
L’estigmatització de les persones que pateixen una malaltia de salut mental és encara molt present?
Segons les dades que tenim a Obertament, en els últims quatre anys el nivell d’estigma s’ha reduït a Catalunya. El 2015, l’índex d’estigma era del 4,33 sobre 10, que encara és excessiu però va en descens. Per tant, les campanyes que fem diverses entitats són positives, la societat està més sensibilitzada en temes de salut mental, avui es parla molt més de salut mental, s’ha normalitzat més, els mitjans en parleu més, tot això ha portat a reduir l’índex d’estigma i aquest és el camí a seguir.
Com es fa per reduir aquest estigma?
Entre d’altres coses, fent cursos de sensibilització cap a determinats col·lectius. Per exemple, ara que el procés català està tant d’actualitat, des d’Obertament ens hem adonat que molts polítics fan servir termes com ‘bogeria’, manicomis’, ‘esquizofrènia o psicosi’ per parlar del Parlament, etc. Obertament lluita contra aquesta manera de parlar d’aquests polítics o representants. I no només polítics, també periodistes o gent famosa que surt a la televisió. Entorn de la salut mental hi ha un imaginari col·lectiu de mites que s’han perpetuat en el temps i que al final acaben perjudicant el nostre col·lectiu. De manera que se’ns associa amb tots aquests tòpics i estereotips negatius, són prejudicis que ens fan mal.
Tòpics com, per exemple, associar trastorns de salut mental i violència?
Exacte, tenir un trastorn mental no és la causa de ser violent. És a dir, tenir un trastorn mental no justifica haver comès un acte violent. Una altra cosa és que a la societat hi hagi un tant per cent de persones que siguin violentes i que entre aquestes, n’hi hagi algunes amb trastorn mental. Però les persones amb trastorn mental no són més violentes pel fet d’estar diagnosticades amb un trastorn mental, això és completament fals.
Tots aquests tòpics dificulten molt la vida diària d’una persona amb un trastorn de salut mental?
Sí, per què es dóna una visió de la salut mental antiquada, estigmatitzant i discriminatòria. I això ens pot impedir accedir a una feina amb facilitat o tenir més bones relacions amb els veïns o amics.
Com podem lluitar per frenar aquests estereotips?
Hem de lluitar contra aquest imaginari col·lectiu ensenyant la cara més realista de la salut mental. No es tracta de donar una imatge positiva o negativa, sinó realista. Per exemple, parlant o fent aquesta entrevista amb una persona que ho viu, ajudem a desmitificar tot aquest imaginari que s’ha creat al llarg dels anys. Els testimonis en primera persona són molt importants perquè ajuden a fer caure els estereotips i els mites.
La salut mental és encara tabú per a molta gent?
Avui en dia hi ha menys persones que se n’amaguin però encara per a molta gent és un tabú. Molta gent no en parla perquè no saben com reaccionaran els seus amics, o la gent de la feina, els veïns... I hem de pensar que els trastorns mentals són més habituals del que ens pot arribar a semblar, es calcula que una de cada quatre persones en patirà algun al llarg de la seva vida.
Quins àmbits de sensibilització són prioritaris per a vosaltres?
Des d’Obertament, actuem per sensibilitzar en quatre àmbits: sanitari, mitjans de comunicació, educatiu i laboral. En aquest últim sector és on encara costa més d’entrar, encara hi ha els prejudicis que les persones amb algun trastorn mental no rendirem tant o agafarem més baixes que la resta. I és clar, per a una persona amb trastorn mental, una feina ajuda molt en el procés de recuperació, té un efecte terapèutic sobre les nostres vides. Hi ha un 84% d’atur en les persones diagnosticades amb trastorn mental, són estadístiques encara molt pobres i molt alarmants. Per tant, encara queda molta feina per fer.
Fins a quin punt és important el llenguatge dels mitjans de comunicació i de les persones públiques?
Encara hi ha moltes notícies, mitjans o responsables públics que fan servir un llenguatge i unes expressions que relacionen violència o aspectes negatius amb els problemes de salut mental. I per això, des d’Obertament portem a terme tallers de sensibilització com el que recentment hem fet amb periodistes d’Osona. Aquest llenguatge dels mitjans o de les persones públiques passa molt fàcilment al carrer i en les converses entre els amics. Hem d’aprendre a canviar el vocabulari. Per exemple no parlem d’un bipolar, sinó d’una persona amb trastorn bipolar, etcètera. El llenguatge té molta importància a l’hora de respectar a la persona que té un trastorn mental. Amb el llenguatge, els periodistes podeu crear més estigma o al contrari millorar la situació parlant de manera realista sobre els trastorns mentals i les persones que els pateixen.
