'Les revisions oftalmològiques rutinàries eviten molts problemes d’aprenentatge'

El Centre Oftalmològic VSK està especialitzat en diferents tipus de teràpies visuals per a solucionar patologies des de nadons a persones grans

El Centre Oftalmològic VSK està especialitzat en diferents tipus de teràpies visuals per a solucionar patologies visuals des de nadons a persones grans





Sara Oliver.- Al número 1 de la Ronda Camprodon de Vic, a l’edifici Can Maurici, trobem el Centre Oftalmològic VSK, amb un equip format per dues professionals de la vista. La doctora Marina Verseckas i l’optometrista Míriam Baulenas presenten un nou concepte d’oftalmologia tractant l’ull en la seva totalitat. Parlem amb Míriam Baulenas, optometrista especialitzada en teràpia visual, perquè ens expliqui tot el que fan a VSK i en parli dels principals problemes visuals.



 



A trets generals, quins serveis oferiu a VSK?



Per una banda, tenim el servei d’oftalmologia, que descarta les patologies oculars: la miopia, hipermetropia, glaucoma, cataractes... I fem cirurgies per a solucionar alguns d’aquests problemes. Per altra banda, hi ha la part d’optometria, on fem rehabilitació visual. També fem proves diagnòstiques per al control de la miopia, per veure la progressió de la miopia en infants.



 



Per què és important començar les revisions oftalmològiques des d’edats ben primerenques?



Es recomana fer la primera revisió oftalmològica abans de l’any per a descartar qualsevol patologia ocular. El nadó pot tenir, per exemple, un ull gandul o un estrabisme, i com més aviat es detecti, abans podem solucionar-ho i evitar que a la llarga hi hagi més problemes.



 



Quin tipus de problemes?



Tenim dos ulls i han de treballar tots dos. Si un no ajuda a l’altre, a la llarga això crea molta fatiga visual, dificultats d’aprenentatge... Per això és important fer aquesta primera revisió. A partir d’aquí es recomana que cada any es faci un control, ja que podem trobar algun problema que interfereixi en el dia a dia, ja sigui en l’aprenentatge, a la feina, en l’esport...



 



En adults també es recomana una revisió anual?



Sí, si no hi ha cap patologia a darrere, com glaucoma, DMAE, HTA, cataractes... podem fer-ne només una a l’any. Val la pena comprovar la pressió de l’ull, controlar que no hi hagi un estrès visual que pugui perjudicar en visió de prop, controlar la retina, com està l’ull de salut... No s’ha d’allargar perquè no sabem mai què pot passar.



 



Pel que fa als infants, com poden afectar les patologies visuals en l’aprenentatge?



Si un infant, per exemple, no hi veu prou bé de lluny o de prop, pot ser que es despisti contínuament perquè no veu la pissarra, que agafi mal de cap i es queixi de fatiga, que no li agradi concentrar-se en jocs o llegint perquè no hi veu bé...



Els que treballen més amb un ull que amb un altre tenen tendència a adoptar una mala postura, sobretot en tasques de prop. Recolzen el cap a la taula i això pot provocar alhora problemes musculars.



Si no hi veuen en 3D, en els jocs al pati o de precisió no calculen bé les distàncies. Sovint se’ls etiqueta de maldestres i tenen una autoestima baixa.



Finalment, hi ha coses més lleus però que també porten problemes com els moviments oculars, la coordinació dels dos ulls, l’enfocament, i la percepció visual, que és la que ens ajuda a entendre el que estem veient. Si està malament podem tenir nens que llegeixen molt més lent del que ho haurien de fer, que no entenen el que estan llegint, que els costa organitzar-se en el paper, que els costa aprendre perquè no entenen el que estan veient... Són habilitats que es poden entrenar i evitar així aquestes dificultats.



 



Per evitar totes aquestes problemàtiques, quin tipus de teràpies proposeu a VSK?



Si és un problema de graduació, la majoria de vegades posem ulleres o lents i ja està. Però ara hi ha molts infants que no són miops perquè hagin nascut miops, sinó que per culpa de l’estrès visual que tenen de prop estan desenvolupant una falsa miopia. En aquests casos fem exercicis per relaxar i agafar bons hàbits en visió de prop. Ho fem amb diferents aparells, amb estimulació amb llum, realitat virtual i instruments per a treballar aquest enfocament. Si no es pot i realment apareix una graduació, ulleres o lents.



En el cas de problemes més funcionals i de percepció, es fa una programació d’uns exercicis individualitzats, també treballant de forma interactiva, amb diferents programes de pantalla, amb fulls i amb instruments diversos de coordinació ull-mà. Tractem les habilitats que li costen a l’infant i treballem des de la base per tornar a construir els moviments oculars correctes, que enfoqui bé, que coordini bé els dos ulls, que comenci a entendre el que està veient...



 



Tot es pot acabar millorant?



Sempre. Si es treballa, sempre es millora. És com qualsevol altre múscul, si el treballes hi haurà resultats positius.



 



El centre col·labora amb les escoles de la comarca per detectar aquests problemes, oi?



Sempre havíem fet cribratges visuals a les escoles que ens ho demanaven, per fer una petita revisió als nens. També havíem fet xerrades a pares, mestres, i alumnes de secundària. Des de la pandèmia no s’havia fet cap activitat a escoles, i aquest any hi hem tornat. Fem una revisió a cada infant de segon de primària, comprovem com hi veu de lluny, de prop, els moviments dels ulls relacionats amb la lectura, l’organització en el paper, corporal i la coordinació dels ulls. Trobem molta incidència de miopia, problemes d’enfocament i d’atenció visual.



 



Quin percentatge d’infants amb problemes no detectats trobeu?



Fa 4 anys, en una aula de 25 alumnes en trobàvem 3 o 4 amb alguna dificultat visual que pogués estar perjudicant a nivell d’aprenentatge. Actualment, de 25 alumnes en trobem uns 11 amb alguna dificultat. Ho haurem d’acabar de calcular, ja que encara estem fent escoles.



 



Fa poc heu incorporat un aparell d’última generació per a la detecció precoç de la miopia...



Sí, és un aparell que permet saber si un nen tindrà tendència a ser més o menys miop, per fer una prevenció fins i tot abans que aparegui aquesta miopia. Està funcionant molt bé.



 



A VSK també feu teràpia esportiva. En què consisteix?



Com que totes les habilitats es poden millorar, en àmbit esportiu el rendiment visual també ha de ser òptim. Hi ha gent que es prepara molt físicament, però la part visual en tots els esports té una influència molt alta. Nosaltres fem un examen complet a nivell motor, de coordinació del cos lligat amb la part visual, i decidim quines habilitats podem millorar: moure els ulls més ràpidament, millorar la visió perifèrica, el temps de reacció, els canvis d’enfocament... Així potenciem que el rendiment esportiu sigui molt millor.



 



És per a totes les edats?



Sí, tenim des de nens que estan en un nivell important o que hi dediquen moltes hores fins a adults que també estan competint. El més petit que tractem té 7 anys.



 



Per acabar, per què recomanaries a la gent a tenir cura periòdicament de la salut visual?



Bàsicament cal vetllar per la salut visual perquè així detectarem símptomes i patologies futures que poden interferir en el nostre dia a dia. Com més aviat treballem un problema visual, més fàcil és la solució. Les revisions oftalmològiques haurien de ser rutinàries.


Més notícies de Entrevistes