‘Qui vingui a Natturapia es trobarà amb ell mateix perquè hi ha els racons per poder fer-ho’

Maria Dolors Mas ens convida a la setena edició de Natturapia aquest diumenge 20 de maig

Maria Dolors Mas ens convida a la setena edició de Natturapia aquest diumenge 20 de maig

---

Text i fotos: Albert Rigol.- El proper 20 de maig se celebrarà la setena edició de la fira de teràpies naturals Natturapia, que tindrà lloc al Mas El Gurri Xic, al barri de Mont-Rodon de Taradell. Enguany, la fira arriba amb el projecte de la casa ‘Humanimàlia’ com a principal novetat, que consisteix en utilitzar cavalls d’edats avançades amb finalitats terapèutiques. Com cada any, hi haurà una vintena de parades on es podran trobar tot de productes artesanals i manualitats, i es faran xerrades i tallers sobre meditació i altres teràpies. La seva organitzadora posa en valor la fira set anys després de la seva primera edició.

Aquesta ja és la 7a edició de la fira. Han passat uns quants anys des de la primera. Si les comparem, què ha canviat?

El que ha canviat és el fet que sabem que la gent ve i que la gent respon. Després d’aquests anys hi ha molta gent que ja coneix la fira. La primera edició que es va fer ja va tenir èxit, ja hi havia parades, terapeutes etc. El que tenim en aquesta edició no es pot ampliar més perquè tenim l’espai que tenim i des de fa quatre anys comptem amb 24 parades.

Quines són les principals novetats d’enguany?

La principal novetat d’enguany és que tenim una associació que té cavalls en fase de retir amb finalitats terapèutiques. Per exemple, gent que havia fet competició porten el cavall aquí perquè en comptes d’aparcar-lo fins que es mori li donem qualitat de vida. Aquí tenim uns camps molts grans d’herba, on viuen en manada i aprenen a viure en comunitat. De fet, una noia ens va portar dos poltres encara per domar al cap de dos dies de conèixer els  nostres camps i cavalls. Al viure en manada aquests animals s’acostumen a viure amb jerarquia.

Quin paper juga una teràpia amb animals en una fira més relacionada amb les plantes i la natura?

És una teràpia que hem tingut cada any però en aquesta edició es tracta d’un projecte impulsat des de casa nostra. Fa temps que va començar i ha hagut de passar el seu procés, ja que no és una feina que es fa amb un dia, i ara podem dir que ja ha florit sota el nom d’Humanimàlia.

Entre les activitats hi ha una exhibició de ioga per a nens, una pràctica poc comuna i que està més extesa en els adults. Quins beneficis els pot aportar?

Sempre diem que els nens estan una mica revolucionats i que no els pots aturar. Ells volen tornar a ser lliures, tornar a la natura i no estar tancats. El ioga fa que el seu món i el nostre, que és tan materialista i de quatre parets, es puguin ajuntar. Ells el que volen és estar a fora i jugar. El ioga els ajuda a entendre moltes coses.

Les parades no han variat o ho han fet molt poc.

Totes les parades són de coses artesanals i productes naturals. Tot són manualitats. Porten pa que el fan aquí, hi ha una noia que carda llana i fa figuretes d’angelets i fades. Hi ha botigues de Vic que venen productes naturals, una altra parada que porta herbes remeieres. Un altre porta essències fetes per ell, l’altre flors de Bac, ungüents artesanals, etc. Fins i tot hi ha una parada de formatges. I d’activitats també tenim tai chi, karate i tallers de mandales.

Pel que fa a les xerrades, què es podrà escoltar en aquesta edició? Segueixen un fil conductor?

Nosaltres ens basem sempre en la naturalesa, teràpies alternatives i prendre consciència de cadascú de nosaltres. Aquesta és la nostra finalitat. Si hi ha una cosa que et fa mal o que no et fa sentir bé i prens consciència del que t’està passant, aquesta acaba canviant. Natturapia està enfocat com un espai on venen a explicar els valors que tenim a dins nostre i les coses que ens passen. Per exemple, una de les xerrades està més enfocada en el tema de meditació. En general totes tenen com a finalitat que la persona estigui millor, que cadascú de nosaltres estiguem millor.

Hi ha algun perfil concret d’assistent a aquestes xerrades? Què venen a buscar aquí?

Els tres primers anys el públic assistent era gent que ja estava ficada dins el món de teràpies perquè recordo que pràcticament coneixia a tothom que venia. I ara, això ja no passa. La gent que ve és gent del carrer que s’assabenta d’aquesta fira i que està en un espai maco, que poden anar a passejar pel bosc i que tot i haver-hi molta gent poden estar sols. Aquí poden trobar la quietud, sentir els ocells i de tant en tant veure una caseta d’una fada o la casa de la bruixa. És una mica màgic tot. Ens hem desarrelat tant de la natura que quan hi tornem ens estem nodrint de vitamines.

Però sembla que cada vegada tendim més a relacionar-nos-hi de nou...

El que ens passa és que hem volgut ser massa materialistes. Jo treballava al món de la indústria i tenia un càrrec una mica important i recordo una frase que em van dir un dia: “Si els gots es tornen lletjos perquè els rentes al rentaplats, els llences i en compres un altre”. I això em va quedar gravat. Si ja tinc el got i el conservo no l’haig de llençar i comprar-ne un altre. Estem dins una dinàmica de consumisme que fa que no donem valor a les coses que tenim. Ara ens estem adonant que hem de començar a donar valor un altre cop a les coses. La terra és el més important que hi ha, sense ella no mengem. Tot ve de la terra, si no la conservem, la tornem a cuidar una mica més i en som conscients, tot això es va perdent.

Natturapia és una forma per tornar-s’hi a relacionar i trencar aquesta tendència?

Sí, i serveix per aprendre una mica més de consciència del que ens fa falta la terra per viure. Aquí tenim l’avantatge que la gent que ve s’ha de desplaçar, de manera que acaben venint les persones que realment volen venir. I quan venen persones que no han vingut mai, els agrada molt aquest espai. Ve gent de la comarca, d’Olot, del Bages etc.

I perquè creus que la gent respon a una fira que busca apropar-nos a la natura?

Perquè és una fira que es fa a la natura. No surts de casa i vas a donar un volt pel poble sinó que has de venir i t’has de desplaçar. Això implica que vindrà la persona que té ganes de veure-ho. Ens pensàvem que això seria un ‘handicap’ però ens hem adonat que no ho és, perquè tothom que està aquí ho vol.

I a aquells que no han vingut mai, què els diries per convèncer-los?

Els diria que vinguin amb ganes i amb els ulls i els sentits molt oberts per veure tot el que hi ha aquí. Qui vingui a Natturàpia es trobarà amb ell mateix perquè aquí hi ha els racons i els llocs per poder fer-ho. Per exemple, hi ha algú que troba un arbre i diu: “ostres, què m’ha passat amb aquest arbre?”. Els arbres ens ajuden molt. Pots venir aquí i seure, escoltar el so de l’aigua, els ocells, etc.

Natturapia dura un dia i té un horari atapeït d’activitats. Té previst créixer quantitativament i celebrar-se durant més dies o en un altre entorn?

Estem plantejant que la fira duri dos dies en comptes d’un. Ara mateix però, no em sento prou valenta per fer-ho i hauria de demanar una mica més d’ajuda i implicació. Encara penso que amb un dia n’hi ha prou però també estic projectant poder-ho fer amb dos dies. No sé si serà l’any que ve.

Potser dependrà una mica de l’afluència de persones d’aquesta edició.

Potser sí, la preocupació aquesta de si la cosa anirà bé o vindrà més o menys gent sempre la tens. Però sé que la fira s’omplirà perquè la gent sempre acaba responent a allò que li agrada.